MY FAVORITE THINGS, el monòleg de Carlos Be a TORNIQUET



Carlos Be titula el seu monòleg com la cançó de THE SOUND OF MUSIC, de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II, malgrat que, com Maria Tecce, la seva enumeració de favorite things disti força de l'original.

Vull [...] prestatges infinits amb paquets de nous gegants i sorprendre’m al trobar que regalen el darrer cedé de Jane Fonda per aprendre a ballar el limbo. També vull la col·lecció sencera de minotaures de plàstic en miniatura i els teus ulls congelats damunt meu a la nit. Vull ser tendra com un ou i que em suquis fins a desfer-me’n sobre llençols blancs. Vull que intercanviem els nostres cossos i prendre’t la mà com tu me la prens, llençar-te al llit com tu em llences, fer-te l’amor com tu em folles. Vull contemplar la teva ànima encongida com un moc al fons de la gola quan et corres amb la boca oberta. Vull dir que no hi ha res millor que els homes i creure-m’ho. Vull dir que els homes em produeixen flatulències de felicitat. Però no puc, a les mestresses no hi ha poesia. Vull dir «T’estimo, t’estimo, t’estimo!» sense voler dir «Deixa’m, deixa’m, deixa’m el cony!». Vull ciment.
Sóc arbre mort.
Amb les branques maquillades.
De festa.
Morta.

¿Quieres compartirlo?

0 Comentarios